Metaficción e intertextualidad: Prénom: Carmen de Jean-Luc Godard (Metafiction and Intertextuality in Prénom: Carmen by Jean-Luc Godard, Metaficció i intertextualitat a Prénom: Carmen de Jean-Luc Godard, Metafikzioa eta textuartekotasuna Jean-Luc Godard Prénom: Carmen filmean)

Resumen
J. L. Godard se hace presente como personaje en Prénom: Carmen (1983), no sólo como homenaje a sí mismo y/o al cine, sus géneros, sus textos, sus actores, etc., sino también para plasmar la huella de su versión, la adaptación del tan transitado mito de la femme fatale, moderna y godardiana. La recurrencia a la intertextualidad y a la metaficción representa el único medio posible para Godard de hacer y de pensar el lenguaje del cine y del arte en todo su esplendor, más allá de prejuicios de adaptación.
Abstract
J. L. Godard appears as a character in Prénom: Carmen (1983), not only as a homage to himself and/or to the cinema, to genres, to texts, to actors, etc., but also to leave his mark on his version, that is, the adaptation of the well-known myth of the modern and godardian femme fatale. Godard uses the recurrence to intertextuality and to metafiction as the only possible instruments to make and to think about the language of cinema and about art in all their splendour. In this way, prejudices of adaptation are overcome by cinema.
Resum
J. L. Godard es fa present com a personatge a Prénom: Carmen (1983), no tansols com a homenatge a sí mateix i/o al cinema, al seus gèneres, als seus textos, als seus actors, etc. sinó també per plasmar l’empremta de la seva versió, l’adaptació del transitat mite de la femme fatale, moderna i godardiana. La recurrència a la intertextualitat i a la metaficció representa l’únic mitjà possible per a Godard de fer i de pensar el llenguatge del cinema i de l’art en tota la seva esplendor, més enllà de prejudicis d’adaptació.
Laburpena
J.L. Godard Prenom: Carmeneko (1983) pertsonaia legez aurkezten zaigu, ez soilik bere buruari edota zineari egindako omenaldi bezala: (honen genero, testu, antzezle eta abarrei) baizik eta bere bertsioaren aztarna uzteko, femme fatalearen hain ezaguna dugun mito moderno eta godardiarra. Intertestualitatearen eta metafikzioaren erabilera Godarden bide possible bakarra da zinearen eta artearen hizkuntza egin eta pentsatzeko, moldaketen aurreusteetatik haratago.