El discurso científico en la obra de Edgar Allan Poe (Scientific discourse in the works of Edgar Allan Poe, El discurs científic a l'obra d'Edgar Allan Poe, Diskurtso zientifikoa Edgar Allan Poeren obran)

Resumen
El nacimiento de la ciencia ficción se produce a lo largo del siglo XIX gracias al paulatino asentamiento del discurso científico. Este permite que se desarrolle el novum, concepto acuñado por Suvin según el cual aquellos elementos ajenos a las expectativas de realidad que comparten lector y escritor son refrendados por el discurso científico y, por lo tanto, se nos aparecen como posibles. Aunque Edgar Allan Poe use motivos que posteriormente configurarán la ciencia ficción, sus recelos para con el discurso científico no nos permiten contemplarlo como un iniciador del género. En sus textos propone una síntesis entre Razón e Imaginación inspirado por Pascal y de forma recurrente satiriza la credulidad de aquellos que aceptan como verdadero cualquier suceso barnizado con un remedo de cientificidad.
Abstract
The birth of science fiction takes place along the 19th century, following the progressive settlement of scientific discourse. This allows the development of the novum, a concept established by Suvin. According to this concept, those elements alien to the expectations of reality shared by writer and reader are validated by the scientific discourse, and therefore become plausible. Even though Edgar Allan Poe uses certain motives that will afterwards configure science fiction, his distrust for scientific discourse does not allow us to consider him a pioneer in the genre. In his texts he proposes a synthesis between Reason and Imagination inspired by Pascal, and recurrently satirizes the gullibility of those that accept as true any event that poorly resembles scientism.
Resum
El naixement de la ciència ficció es produeix al llarg del segle XIX gràcies a l’assentament gradual del discurs científic. Aquest permet que es desenvolupi el novum, concepte encunyat per Suvin, segons el qual aquells elements aliens a les expectatives de realitat que comparteixen lector i escriptor són avalades pel discurs científic i, per tant, se’ns apareixen com a possibles. Encara que Edgar Allan Poe usi motius que posteriorment configuraran la ciència ficció, els seus recels per amb el discurs científic no ens permeten contemplar-lo com a un indicador del gènere. En els seus textos, proposa una síntesi entre Raó i Imaginació inspirat per Pascal i de manera recurrent satiritza la credulitat d’aquells que accepten com a veritable qualsevol succés envernissat amb una imitació de cientificitat.
Laburpena
Zientzia fikzioa XIX mendean sortu zen, diskurtso zientifikoa finkatzen joan zen heinean. Horregatik garatu ahal izan zen novuma. Kontzeptu hau Suvinek sortu zuen azaltzeko irakurle eta idazlearen errealitatetik at dauden elementuak diskurtso zientifikoak berresten dituela, eta, ondorioz, posibleak bezala ikusten ditugula. Ezin dugu Edgar Allan Poe zientzia fikzioaren sortzailetzat hartu, gerora zientzia fikzioaren diskurtsoarenak izango ziren elementuak erabiltzen baditu ere, ez zuelako inolako konfiantzarik izan zientziarekiko. Bere testuak Pascalengan inspiratua dagoen Arrazoia eta Irudimenaren arteko sintesi bat dira. Haietan, behin baino gehiagotan barre egiten dio satira bidez zientziak dioen guztia itsuki sinesten duen orori.