El cuento es la selva: lectura crítica-ecológica de Los cuentos de la selva de Horacio Quiroga (The Tale is the Jungle: Critical-ecological Reading of Los cuentos de la selva by Horacio Quiroga, El conte és la selva: lectura crítica-ecològica de Los cuentos de la selva d'Horacio Quiroga, Ipuina oihana da: Horacio Quirogaren Los cuentos de la selvako irakurketa kritiko-ekologikoa)

Resumen
Utilizo la perspectiva crítica ecológica para aproximarme a Los cuentos de la selva (1918) de Horacio Quiroga con el fin de reflexionar sobre lo que he denominado el decir ecológico. Este último implica analizar cómo, en lo dicho por los personajes-animales de los cuentos quiroguianos, se revela una forma de comunicación “selvática”. Los animales hablan, pero no como humanos. Usan las palabras, pero éstas, más que servir en la discusión de problemas históricamente relevantes para la humanidad (el alma, la razón, etc.), reflejan el suceder de la naturaleza. Las palabras funcionan como un ecosistema. Los diálogos de tigres y boas, las expresiones de los tucanes, etc., están determinados por una preocupación particular: la selva como acontecimiento. En tal caso, podríamos afirmar que Quiroga imagina la selva creando personajes capaces de “hablar el verde” y “dialogar el hábitat”.
Abstract
The main purpose of this article is to use a critical and ecological approach to read Horacio Quiroga's text Los cuentos de la selva (1918) so to think about, what I have intended to name, ecological discourse. In order to achieve this objective, I will analyze how the character’s speech reveals a “jungle communication”. Animals talk but not like human beings do. They use words to talk about native life but they do not talk about important human topics such as soul, thought, and so on. Words are used as an ecological system. Tigers and boas dialogues and toucan expressions have a particular interest: jungle as an event. We can affirm that Quiroga imagines jungle creating characters able to “talk the green” and to “dialogue the habitat”.
Resum
Utilitzo la perspectiva crítica ecològica per aproximar-me a Los cuentos de la selva (1918) d’Horacio Quiroga amb la finalitat de reflexionar sobre el que he anomenat el dir ecològic. Això últim implica analitzar com, en allò dit per els personàtges-animals dels contes de Quiroga, es revela com una forma de comunicació “selvàtica”. Els animals parlen, però no com humans. Utilitzen les paraules, però aquestes, més que servir en la discussió de problemes històricament rellevants per la humanitat ( l’ànima, la raó, etc.), reflexen els aconteixements de la naturalesa. Les paraules funcionen com un ecosistema. Els diàlegs dels tigres, els enunciats de les boes, les expressions dels tucans, etc., estan determinats per una preocupació particular: la selva com a aconteixement. En aquest cas, podríem afirmar que Quiroga imagina la selva creant personàtges capaços de “parlar en verd” i “dialogar l’hàbitat”.
Laburpena
Horacio Quirogaren Los cuentos de la selva (1918) ipuinetara hurbiltzeko kritika ekologikoaren ikuspuntua erabiltzen dut, esamolde ekologikoa izendatu dudanari buruz hausnarketa bat egite aldera. Azken honen zera dakar, Quirogaren ipuinetako pertsonaia-animaliek diotena “oihaneko” komunikazio mota bezala aztertu behar dela. Animaliek hitz egiten dute, baina gizakiek ez bezala. Hitzak erabiltzen dituzte, baina hauek, gizateriaren arazo historikoki nabarmenak (arima, arrazoia, e.a.) tratatzeko baino, naturaren bilakaera islatzen dute. Hitzek ekosistema bezala funtzionatzen dute. Tigreen elkarrizketak, boen esaldiak, tukanen adierazpideak, e.a. kezka berezi batek mugatuta daude: oihana gertakari bezala. Kasu honetan esan dezakegu Quirogak oihana irudikatzen duela, “berdea” adierazi eta “habitata” solastatu ahal duten pertsonaiak sortuta.